Per començar el meu treball sobre els plàstics,ús explicaré que són els plàstics i més endevant la seva el·laboració,les seves estructures moleculars,els additius,les seves propietats,classificació i el seu reciclatge.

Índex

1.Els plàstics i polímers

  1.2 Elaboració d'objectes de plàstic

  1.3 Estructures moleculars dels polímers

  1.4 Els additius

  1.5 Propietats dels polímers

  1.6 Classificació dels polímers

    1.6.1 Polímers més comuns

  1.7 Reciclatge dels polímers

1.Els plàstics i polímers

Els plàstics ,més anomenats com a polímers orgànics són molècules gegants formades per àtoms de carboni justament amb d'altres d'hidrogen,oxigen i,en menor mesura ,clor,fluor,nitrogen o silici.
La seva estructura interna està formada per monòmers,les quals quan s'uneixen formen una molècula més gran anomenada polímers i a partir de la unió molt gran de monòmers formen el material.

 




Els polímers es poden classificar en naturals,artificials i sintètics: 
-Naturals: Són presents en alguns vegetals o animals.
-Artificials: S'obtenen industrialment per modificació dels polímers naturals.
-Sintètics: S'obtenen industrialment a partir dels seus components elementals.

1.2 Elaboració d'objectes de plàstic

Hi han dos etapes per a conseguir un bon objecte de plàstic:

-Per una banda trobem la síntesi dels polímers i per un altre la seva conformació.

La síntesi dels polímers

Els components elementals (constituents dels monòmers) s'obtenen bàsicament del gas natural,del petroli i del carbó.  El procés d'obtenció del polietilè es coneix com  a poliaddicció,polimerització per addicció o polimerització en cadena. Aquest procés es classifica en graus segons els monòmers unit entre ells.
A partir d'aquí obtenim homopolímers( monòmers del mateix tipus) i copolímers ( dos o mes monòmers).
També hi ha un altre procès d'obtenció anomenat policondesació en el qual s'allibera una petita molècula,en general aigua.
Processos de conformació dels polímers

Aquests processos s'utilitzen per donar-li formes comercials als plàstics com per exemple en pòlvora,gel,granulat,boletes,pastille,líquids. Els processos més importants són: extrusió,emmotllament per extrusió i bufament,emmotllament per injecció,emmotllament per escumeig,emmotllament per buit,emmotllament per compressió i calandratge.
Extrusió:Amb aquest procès obtenim objectes llargs,com ara tubs i perfils de tota mena.
https://www.youtube.com/watch?v=5lluI4mj6zA

Emmotllament per extrusió i bufament:Consisteix en obtenir un tub o preforma amb una extrusora, i abans que es refredi,tancar-lo al interior del motlle, mentre bufa aire a pressió pel seu interior, forçant-lo així adherir-se contra les parets del motlle i retirem l'objecte del motlle.
https://www.youtube.com/watch?v=H7I-br5M2mw

Emmotllament per injecció: Circular granulat de plàstic per un tub escalfador amb un caragol.  Quan la massa hi arriba alfinal del tub, el caragol es va desplaçant i força la seva entrada dins d'un motlle. Un cop fet això es retira el caragol, i un cop refredat el plàstic, s'extreu del motlle.
https://www.youtube.com/watch?v=Gm6HgSGT6DM

Emmotllament per escumeig: El material escumejant se situa dins d'un motlle i s'escalfa, llavors el plàstic s'infla i augmenta el seu volum ocupant el motlle i  formant una massa sòlida però esponjosa. Amb aquesta tècnica es fabriquen embalatges de tota mena, aïllaments tèrmics i acústics, fàrcits de tapisseries, etc...

Emmotllament per buit: És una de les tècniques més utilitzades, ja que permet realitzar formes complicades amb mesures molt diverses. Es posa una làmina de plàstic sobre el motlle de l'objecte que es vol fabricar. A continuació, s'escalfa la làmina utilitzant unes resistències elèctriques fins que aquesta s'estova. Es posen en contacte el motlle i la làmina calenta i s'extreu l'aire que hi ha entre elles perquè el plàstic s'adapti a les parets del motlle.
https://www.youtube.com/watch?v=d8uvIH6Q8Bo&list=UUtk6eYFSh4iw2H3IZhPwVEQ

Emmotllament per compressió: Situem la massa desitjada de la peça a la part fixa,llavors fem pressió amb la part mòbil,a causa de la pressió i la temperatura la massa agafarà la forma del motlle desitjat.

Calandratge: El material en fase líquida es fa circular per corrons fins que adopta el gruix i la textura desitjada. D'aquesta manera aconseguim qualsevol tipus de làmines.
https://www.youtube.com/watch?v=K2edV4vbcW4

1.3 Estructures moleculars dels polímers

En el grup de les molècules dels polímers , els monòmers poden estar units entre si formant diferent estructures:

L’estructura lineal: són cadenes llargues i flexibles.	Els polímers lineals i ramificats , on la unió de les seves molècules són molt febles,formen els termoplàstics, plàstics que s’estoven quan s’escalfen i s’endureixen quan es refreden.
L’estructura ramificada: són produïdes per petites reaccions químiques en el procés de síntesi i dóna lloc a polímers menys resistents als esforços mecànics.

L’estructura entrecreuada  és similar a una xarxa de pesca,una gran malla plana i que admet una gran deformació sense que es trenqui.

Els polímers entrecreuats formen els elastòmers, plàstics elàstics que els seus enllaços no es trenquin ni se’ns modifiqui l’estrucutura.

L’estructura reticulada aquesta xarxa és tridimensional i no permet cap deformació sense trencar-se els enllaços,es tracta d’una estructura rígida.

Aquests polímers son enllaços covalents molt forts,són termoestables, s’endureixen quan s’escalfen per primer cop i ja no poden tornar a ser estovats.

1.4 Els additius

Les propietats dels polímers poden ser modificades  o millorades afegint-hi diverses substàncies o additius:

Les càrregues: són substàncies minerals o vegetals que milloren la resistència mecànica i la tenacitat, a més d'abatir eñ cost del producte final.

Els plastificats: Són substàncies orgàniques que redueixen la duresa i la fragilitat dels polímers i s'augmenten la ductilitat i la tenacitat.

Els estabilitzants: compostos químics que augmenten la resistència dels polímers al deteriorament per l'acció de la radiació ultraviolada.

Els colorants:  són compostos que donen color al polímer

Els ignífugs: Dificulten la inflamació i posterior prpagació de la flama en els polímers.

Els desemmotllants: Substàncies orgàniques que faciliten el desemmotllament de les peces de plàstic en el seu procés de fabricació.

Els lubricants: Milloren els problemes de lliscament sobre les superfíces de màquines,matrius...

1.5 Propietats dels polímers

Els polímers són més sensibles a la temperatura que no pas els metalls,en general les seves propietats mecàniques d'un polímer milloren quan se n'augmenta el grau de polimerització, de cristal·linitat i d'encreuament.

La resistència a l'impacte dels polímers es mesura amb l'assaig del pèndol de Charpy o d'izod,i s'obté un valor de la resiliència del material. A baixes temperatures els polímers atenen un trencament fràgil en canvi a temperatures elevades un trencament nul.

La resistència a la torsió és proporcional a la de tracció i la duresa es mesura amb el mateix tipus d'assaig que en els metalls.

Propietats dels termoplàstics i termoestables

Propietats dels elastòmers