1.3 Estructures moleculars dels polímers

En el grup de les molècules dels polímers , els monòmers poden estar units entre si formant diferent estructures:

L’estructura lineal: són cadenes llargues i flexibles.	Els polímers lineals i ramificats , on la unió de les seves molècules són molt febles,formen els termoplàstics, plàstics que s’estoven quan s’escalfen i s’endureixen quan es refreden.
L’estructura ramificada: són produïdes per petites reaccions químiques en el procés de síntesi i dóna lloc a polímers menys resistents als esforços mecànics.

L’estructura entrecreuada  és similar a una xarxa de pesca,una gran malla plana i que admet una gran deformació sense que es trenqui.

Els polímers entrecreuats formen els elastòmers, plàstics elàstics que els seus enllaços no es trenquin ni se’ns modifiqui l’estrucutura.

L’estructura reticulada aquesta xarxa és tridimensional i no permet cap deformació sense trencar-se els enllaços,es tracta d’una estructura rígida.

Aquests polímers son enllaços covalents molt forts,són termoestables, s’endureixen quan s’escalfen per primer cop i ja no poden tornar a ser estovats.

1.4 Els additius

Les propietats dels polímers poden ser modificades  o millorades afegint-hi diverses substàncies o additius:

Les càrregues: són substàncies minerals o vegetals que milloren la resistència mecànica i la tenacitat, a més d'abatir eñ cost del producte final.

Els plastificats: Són substàncies orgàniques que redueixen la duresa i la fragilitat dels polímers i s'augmenten la ductilitat i la tenacitat.

Els estabilitzants: compostos químics que augmenten la resistència dels polímers al deteriorament per l'acció de la radiació ultraviolada.

Els colorants:  són compostos que donen color al polímer

Els ignífugs: Dificulten la inflamació i posterior prpagació de la flama en els polímers.

Els desemmotllants: Substàncies orgàniques que faciliten el desemmotllament de les peces de plàstic en el seu procés de fabricació.

Els lubricants: Milloren els problemes de lliscament sobre les superfíces de màquines,matrius...

1.5 Propietats dels polímers

Els polímers són més sensibles a la temperatura que no pas els metalls,en general les seves propietats mecàniques d'un polímer milloren quan se n'augmenta el grau de polimerització, de cristal·linitat i d'encreuament.

La resistència a l'impacte dels polímers es mesura amb l'assaig del pèndol de Charpy o d'izod,i s'obté un valor de la resiliència del material. A baixes temperatures els polímers atenen un trencament fràgil en canvi a temperatures elevades un trencament nul.

La resistència a la torsió és proporcional a la de tracció i la duresa es mesura amb el mateix tipus d'assaig que en els metalls.

Propietats dels termoplàstics i termoestables

Propietats dels elastòmers